EL CAS DELS SERVEIS DE CURA A CATALUNYA
Resum Executiu
Formes més justes i efectives de gestionar els béns i serveis públics estan sorgint amb força tant a Catalunya com a altres països. En un món on s’acumulen crisis de la salut, de les cures, del clima i de l’economia, les necessitats socials es fan cada vegada més difícils d’atendre. No obstant, és comú trobar serveis públics excessivament burocratitzats i sotmesos a interessos corporativistes i privats, els quals desatenen les necessitats de les persones, sobretot en l’àmbit rural. Per anar més enllà d’administracions immòbils i jeràrquiques, cal avançar en la democratització i territorialització dels serveis. En aquest sentit, el model públic-comunitari pot incorporar formes de gestió de l’economia social i solidària a l’administració pública, i ajudar-la a adaptar-se als diversos contexts territorials. Per això, des d’Espai Zero Vuit, a través del cas dels serveis de cures a Catalunya, volem contribuir a entendre en què consisteix el model públic-comunitari des d’un punt de vista pragmàtic, en comparació amb altres models de gestió pública.
Des dels anys 80, en un ambient de creixement dels serveis públics i de crítiques a “l’administració pública tradicional” per la seva suposada excessiva burocràcia i ineficiència, es van començar a implementar reformes en la línia de la “nova gestió pública”. No obstant, el remei pot haver estat pitjor que la malaltia. Com veurem en el cas dels serveis de cura (residències i el Servei d’Atenció Domiciliària o SAD), les reformes de nova gestió pública han pogut augmentar la burocràcia i dificultar la millora de la seva qualitat. A més, d’aquestes reformes s’han pogut beneficiar més les empreses multinacionals, en detriment de la qualitat del servei i les condicions laborals.
A l’informe es planteja la importància de replantejar el model de l’externalització, revaloritzar la gestió pública, millorar les condicions de treball i de servei de provisió directa, i millorar el control públic de les licitacions. Cal també superar la nova gestió pública i plantejar-nos noves guies perquè els serveis públics tinguin una millor implantació territorial, una millor adequació a les necessitats de les persones i una forma més democràtica de funcionar. Així, a l’informe revisem detalladament el cas del servei d’atenció a la dependència de l’Ajuntament d’Arbúcies, que ha aconseguit oferir una millor atenció a la gent dependent i unes millors condicions laborals a través de la participació i la gestió cooperativa. També veurem les Entitats de Base Associativa, un model on s’introdueixen criteris de gestió democràtica de serveis de salut, i les Illes Socials d’El Prat de Llobregat i Barcelona que, inspirades en el model de Buurtzorg, permeten reformar els serveis d’atenció domiciliària cap a una millor territorialització reforçant, al mateix temps, lògiques de cura i la comunitat.
Aquests casos revelen que el model públic comunitari té, d’entrada, molt potencial. No obstant això, també existeixen límits polítics i legals que es poden resoldre des de la legislació. Entre les diferents propostes que plantegem a les conclusions, ressaltem la necessitat de derogar les normes que limiten de manera indiscriminada la despesa pública dels ens locals, reformar la Llei de dependència perquè inclogui un mínim legal de finançament per part de l’Estat, així com crear un marc legal per a les cooperatives de serveis públics a Catalunya.
En resum, en la primera secció de l’informe, presentem un marc teòric sobre els tres models de gestió de serveis públics. La segona secció examina els problemes derivats de l’aplicació de la NGP a l’àmbit dels serveis de cures a Catalunya. La tercera secció mostra els estudis de cas de les EBAS, de les illes socials i, amb més deteniment, del SAD d’Arbúcies. L’informe conclou amb diverses recomanacions.
L’informe a la premsa
Principal: Solucions als problemes dels serveis de cures: democratitzar i arrelar al territori