POLÍTICA INDUSTRIAL

En aquest informe presentem una breu discussió de les principals característiques i elements al voltant de la política industrial per a tal d’acostar-los al debat públic a casa nostra. Com a elements de l’informe a destacar, trobem els següents:

• • D’entre les múltiples definicions de política industrial, destacar la anade Warwick (2013): “La política industrial és qualsevol classe d’intervenció o política governamental que intenta millorar l’entorn empresarial o alterar l’estructura de l’activitat econòmica cap a sectors, tecnologies o tasques que s’espera que ofereixin millors perspectives de creixement econòmic o de benestar social de les que es produirien en l’absència d’aquesta intervenció”.
  • La política industrial no és un concepte nouvingut a l’esfera pública; és un camp de les polítiques públiques amb desenes d’anys d’història intel·lectual i molts exemples pràctics d’on se’n pot fer una anàlisi rigorosa per extreure’n aprenentatges.
  • A partir de l’inici del segle XXI, les conceptualitzacions de la política industrial recalquen la importància (i la dificultat) d’un bon disseny polític i institucional, reconeixen l’existència tant de  fallades del mercat com del sector públic i donen molta importància a la innovació.
  • Els actuals reptes i condicionants globals com el canvi climàtic, la digitalització o la financiarització obren la porta a explorar i investigar, en tota la seva profunditat, les oportunitats de canvi que sorgeixen des de la política industrial.
  • A nivell europeu, existeixen nombroses iniciatives de política industrial, però tenen dues errades recurrents: són molt desconegudes pel gran públic i el seu disseny pot millorar en nombroses àrees.
  • Segons Rodrik i Aiginger, cinc claus per a la política industrial que vindrà:
    1. 1. La indústria manufacturera segueix sent crucial pel creixement econòmic i el benestar social;
       2. Una política industrial per a posar a punt la indústria manufacturera;
       3. Redirecció del progrés tecnològic i rebaixar expectatives de creixement;
       4. Priorització d’objectius socials, no només correccions de fallades de mercat;
       5. La cerca i experimentació són processos incerts.