Les societats modernes afronten, des de fa temps, una seqüència de transformacions, en format de crisi o en format de canvi disruptiu, en les formes de ser, de fer, de viure i de relacionar-se.
Espai 08 neix com un espai jove del món de l’economia, amb la voluntat de fer créixer el diàleg interdisciplinari com a única forma d’afrontar amb garanties les transformacions socials, econòmiques, digital i ecològica que tenim davant. Per això, l’aprenentatge col·laboratiu és la millor eina per ser una disciplina útil, al servei de l’impacte social positiu i que faci que la pràctica política expandeixi els límits d’allò possible.
El 2008 semblava que havíem arribat a un punt final en la nostra manera d’entendre el món, la societat i l’economia. La crisi econòmica i financera havia generat un altíssim cost econòmic, social i humà, en forma d’exclusió social, serveis públics afeblits i un teixit productiu i mercat laboral depauperats. Les intervencions tecnocràtiques per sortir d’aquesta situació, a més, van generar un fort trencament en les relacions dels ciutadans i ciutadanes amb les seves institucions.
Aquells que suposava que més en sabien i havien d’explicar al món què estava passant no se’n sortien, moltes eines anaven quedant obsoletes i s’evidenciava la incapacitat de construir solucions útils per a una majoria de la població des d’enfocaments purament ortodoxos o tradicionals. No obstant, també afloraven noves veus des de moviments socials, institucions i acadèmia que rejovenien el debat amb idees i propostes.
Tanmateix, l’estructura social, política-institucional i productiva ha seguit acumulant remeis a base de pedaços fent que la crisi actual, fruit d’una pandèmia que ha confinat a les seves llars gran part de la població mundial, hagi generat un terratrèmol en el fràgil equilibri d’expectatives personals i col·lectives de molta gent. Així doncs, cal afrontar amb rigor i coordinadament les crisis i els reptes oberts:
- L’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat, producte d’un sistema econòmic desigual i basat en sectors altament contaminants, han posat en seriós dubte la racionalitat dels models econòmics deslligats dels límits biofisics.
- Les relacions de producció fa dècades que han quedat desarrelades de les lògiques de necessitat, l’entorn local i l’impacte social positiu. Un teixit productiu especulatiu afebleix i precaritza la societat, ens fa fràgils davant de xocs externs i situa les persones treballadores en el context d’haver de triar entre comunitat o treball.
- Les desigualtats de renda mantenen oberta l’escletxa en la cohesió de la nostra societat i les grans acumulacions de riquesa líquida i patrimonial en certs segments de la població neguen les llibertats republicanes i multipliquen les desigualtats d’una generació a l’altra.
- La present situació exposa la urgència de posar en el centre del debat i de l’acció pública l’activitat reproductiva. La creixent fragilitat de l’Estat de Benestar, així com la falta de vincles socials forts, que posin en valor les cures i la interdependència dintre de les pròpies comunitats està creant societats cada cop més dèbils per fer front a contextos d’emergència social i econòmica.
- L’abundant generació de dades de les nostres relacions personals, però també de producció, consum o cíviques i associatives han obert un món de possibilitats. Ara bé, l’absència d’un marc regulatori coherent i que exerceixi control democràtic al seu ús i accés en la majoria d’elles ens fan vulnerables a la concentració de poder polític, econòmic i empresarial.
- La recuperació de la importància d’allò proper lliga amb la necessitat de trobar espais de construcció política útils i sotmetre l’economia a un control democràtic. Per això, és necessari trobar altaveus en i per al moviment associatiu i el municipalisme, així com recuperar la utilitat de les institucions del país i les xarxes de governança internacional des d’una base democràtica.
Per poder encarar les transformacions que tenim davant, cal posar a treballar perspectives diverses, a vegades en conflicte, en uns objectius comuns. Per a aquesta tasca, calen debats honestos, oberts a tothom, expansius i que es basin en l’evidència.
Davant d’aquesta situació, la sortida rigorosa i valenta, però alhora compartida i solidària, ha de consolidar pràctiques de comportament i de polítiques públiques que garanteixin la capacitat de viure, créixer i desenvolupar-se de totes les persones, la capacitat de fer-ho en comunitat i en un entorn social obert i inclusiu. Han de garantir també el dret al coneixement i l’aprenentatge, que obri les portes a tothom en el context digital. I finalment, també han de garantir la sostenibilitat dels ecosistemes locals i globals enfront de l’emergència climàtica.